OPINIÓ

Tret que hom vulgui ser un etern depenent de les valoracions que els “experts” (teòlegs, aiatol·làs, ideòlegs amb diverses afinitats polítiques...) fan sobre les grans qüestions de la humanitat, cal formar-se en matèria religiosa per poder donar una resposta personal i actual a aquests interrogants, tal com també ho pretenen fer altres disciplines o cosmovisions. A més, per fer-ho cal seguir una metodologia adequada a les ciències religioses modernes i a la teologia.

Com diu Hans Küng en el seu llibre «En busca de nuestras huellas», els homes i dones d’avui haurien de saber sobre el món de les religions per poder opinar amb coneixement sobre els esdeveniments del món actual. Perquè per tenir un judici seriós i competent sobre aquests esdeveniments, és necessari ser competent no només en economia, història, cultura i filosofia, sinó que s’ha de ser competent en matèria de religió. Per aconseguir-ho es necessita una formació seriosa en religió. Encara més, tota persona que ha assolit aquest coneixement, sap de quin esforç intel·lectual i de quins immensos coneixements estem parlant. No és ni fàcil, ni simple, sinó tot el contrari. Però aquesta dificultat no es supera suprimint el coneixement de la religió o dificultant-ho, tal com en els instituts de la nostra societat mallorquina està ocurrent de facto, deixant als futurs ciutadans en una total ignorància sobre aquesta realitat. Sinó que més aviat s’haurien d’afrontar els problemes de manera competent i seriosa, fomentant un estudi interdisciplinari sobre el fet religiós on tots els especialistes tinguessin cabuda. I que aquests estudis fossin valorats en igualdat de condicions amb les altres matèries del currículum educatiu.

Les grans religions formen part del patrimoni cultural de la humanitat, han ajudat a formar les grans civilitzacions i d’elles s’han desassedegat milions i milions de persones al llarg de la història de la humanitat.

Aina Gual

JESÚS

JESÚS
Què sabem realment sobre Jesús?
Va existir? Sí, no
Quan va viure? A quina època?
A quin país? Quina era la seva cultura? I la seva religió?
Quina llengua parlava?
Què va fer? Què va dir?
Per què la història es data a partir d’Ell?
Quin és realment el missatge cristià?
Ho saps? T’interessa saber-ho? Com ho podem investigar?Vine i veuràs...

CINEMA I TEOLOGIA (RELIGIÓ)

CINE Y TEOLOGÍA (RELIGIÓN)

La teología en nuestras aulas se mueve en la realidad de lo cotidiano. Parte de las preguntas e intereses de nuestros alumnos, se para a disfrutar de una película en cartelera, y sobre todo se deja interrogar y maravillar por ella.
Sólo hay que observar, escuchar, dialogar con aquello que se nos propone. Al mismo tiempo que hacer cercano el pensamiento, a veces difícil de entender de los teólogos y de las religiones, a nuestros alumnos, para que puedan enriquecerse de su sabiduría, haciéndosela suya, rediciéndosela hoy para ellos mismos en una actualidad que se religa a las tradiciones culturales y religiosas del pasado, y al mismo tiempo se abre a la novedad del hoy en cada uno de nuestros alumnos.

La película «Kung-Fu Panda» de John Stevenson y Mark Osborne, nos servirá para pasar de ser puros consumidores del cine como entretenimiento, a ser espectadores inteligentes capaces de saborear el contenido del guión cinematográfico y de adentrarnos en los contenidos que nos ofrecen los creadores. El cine visto de esta manera es comunicación, contenido, arte lleno de inteligencia, con el poder de estimular nuestra curiosidad y de hacernos indagar en aquellos temas que las imágenes y sonidos en movimiento nos van proponiendo.

Kung-Fu Panda es una historia sobre la confianza en uno mismo, el afán de superación, la asunción de las diferencias y la valoración del otro. Un film que establece un diálogo de civilizaciones.
Desde el punto de vista del diálogo interreligioso hace un reconocimiento positivo del valor de las religiones chinas (confucianismo, taoísmo y budismo) y de la sabiduría que reúnen.

NO HAY INGREDIENTE SECRETO, ESTÁ EN TÍ.

LES RELIGIONS I SAVIESES ORIENTALS

RELIGIONS DE LA XINA
- Les savieses orientals.
- El sentit de la vida i la realització personal.
- El mètode d’aprenentatge: La relació personalitzada de mestre a deixeble .

El cinema i la religió.
- La visualització dels trets essencials de les religions de la Xina, és a dir mostrar amb imatges uns conceptes que es fonamenten en la cultura xinesa i la seva percepció de la realitat.
- Les frases més significatives de la pel·lícula “Kung-Fu Panda”.
- Lectura individual i diàleg obert sobre el significat.

-Pel·lícula “Kung-Fu Panda”.Comprensió.
Diàleg sobre la pel·lícula. (Expressió oral).
Contestar per escrit a preguntes sobre la pel·lícula en petits grups.

- Pintar un mandala xinès.El mandala com a instrument de meditació.

- Treball sobre les religions de la Xina.Confucionisme
Taoisme
Budisme

- Mural.Fer un mural amb els mandalas realitzats, les frases més significatives de la pel·lícula i els trets característics de les religions xineses.

T'AI CHI

El T’AI CHI es la meditación en movimiento.
El trabajo del T’ai Chi se consigue a través de la lenta serie de movimientos, semejantes a una danza, a los patrones ritmicos de la respiración, a los ejercicios de estiramiento y a los ejercicios para liberar el cuerpo de la tensión y la agitación.
Como sistema de ejercicio el fin del T’ai Chi es promover la flexibilidad, la sensibilidad y una sensación de vitalidad. China considera el cuerpo como un organismo que contiene energía vital o Ch’i. Y esta energía fluye a través de canales o meridianos. Así, el T’ai Chi asegura la continuidad de este flujo sin que se entorpeza, equilibrando el Yin y Yan.
La depuración y el fortalecimiento del cuerpo son los cimientos para que en otros niveles de nuestras vidas puedan integrarse; un cuerpo en condiciones, un corazón libre de ansiedad, abierto y generoso y una mente clara y brillante.
El T’ai Chi proporciona la situación y los medios para poder explorar y realizar el más hondo potencial humano. Completa muchas de las prácticas espirituales de oriente, como la meditación budista i taoísta.

 

CONEIXENT DE L’ART CRISTIÀ I DEL SEU SIMBOLISME

Un dels objectius de l’assignatura de religió és la d’apropar als alumnes de religió a l’art cristià per a poder gaudir de la seva bellesa i desxifrar el seu simbolisme.

Icona

eikwn

imatge

Si aneu a llocs de venda d’objectes religiosos, sempre hi trobareu un compartiment d’icones. Hi us fareu aquestes preguntes: ¿per què la difusió en l’àmbit occidental d’un element típic de la pietat oriental? Per què l’icona continua estant de moda?

 

És difícil trobar una resposta a aquestes qüestions. Pot ser que ens la donaria el fet que estam en una època de llenguatges simples, de cultura de la imatge, cansada del pensament racionalista i necessitada d’una comprensió íntegra de la vida. És el que avui en dia es diu intel·ligència emocional. Està clar que tota experiència – i també la religiosa – pren forma en la mediació.

Tot això es veritat, però la raó de l’actualitat de les icones rau sobretot en la seva capacitat de comunicació. La icona atreu, sotmet posseeix i sedueix, és un element de trobada entre cristians, una mena de símbol en el qual aquests es reconeixen. La icona transmet un contingut espiritual i teològic, que evoca la presència de la transcendència. Per això s’ha escrit que les icones son finestres obertes a l’eternitat.

Què és una icona?

Com diu la mateixa paraula, es una imatge (el mot grec eikwn es tradueix per imatge). Ara bé, la icona es una imatge especial pel fet que es alhora paraula, revelació, comunicació i memòria. Memòria i evocació en el sentit de reviure allò que representa.
En la icona hi ha unitat de concepte sentiment, raonament i intuïció.

El pintor d’icones El pintor d’icones s’anomena iconògraf, que literalment vol dir escriptor de icones. Així es posa de manifest l’aspecte comunicatiu de la icona, que sempre ha de ser imatge-paraula.

Significat dels colors

Vermell, color de la divinitat
Blau, color de la humanitat
Per això Jesús té una túnica vermella, la persona de Jesús és divina i el martell blau, mostra que la persona de Jesús està revestida de la humanitat.
En Maria és al revés: túnica blava i mantell vermell, símbol de la gracia deïficant que envolta la seva humanitat.
Dorat, color de la llum divina, increada, transcendent, que no coneix la fi.
Verd, color de la creació.
Marrons o ocres, colors de terra, propis del monjos i ascetes.
Negre, color de la dimensió negativa de l’home, la mort, les forces del mal.

TALLER D’ICONES

Icones pintats pels alumnes

 

MANDALAS PER LA PAU

LES LLENGÜES SAGRADES

Volem posar en contacte als alumnes de religió amb les diverses llengües en les que estan escrits els texts originals de les grans religions: hebreu, grec, àrab, sànscrit...

Els objectius són:
- Conèixer els alfabets hebreu, àrab, grec, sànscrit...
- Reconèixer i distingir les grafies d’aquestes llengües.
- Transcriure el seu nom o paraules especifiques en aquestes llengües.
- Fomentar l’interès per les cultures antigues.